Taller de Sensibilització ONCE

Avui ens ha visitat com fa cada setmana en Toni, mestre de la ONCE.
La diferència és que ho ha fet en divendres (sempre ve en dilluns) i acompanyat d'un amic, en Javier, que és company seu de la ONCE expert en mobilitat.

Tenien tota una sèrie de jocs i activitats preparades per tots nosaltres, que han estat del més interessants i enriquidores.

Hem començat a la sala de mestres amb una conversa i la reproducció de dos vídeos.

En Toni ens ha fet algunes preguntes i propostes per conèixer un mica més de les persones que tenen dificultats visuals o que no poden veure, i la conserva que ha sorgit de tot això ha estat ben profitosa.

 

En Javier els hi ha demanat si havien vist alguna vegada alguna persona que es desplaçàs pel carrer o per qualque tenda amb un bastó.
No hi havia molt que s'haguessin fitxat i per qui n'havia vist, pensaven que el bastó era per aguantar-se i no caure.

En Javier ens ha dit que aquest bastó és com una granera màgica, que fa "un barrido" i així les persones que no veuen saben si hi ha qualque obstacle.

Ens han ensenyat que una altra alternativa per ajudar-los en els grans desplaçaments, a més del bastó, són els cans. Però no són un cans qualsevols, sino uns especials que han rebut un important ensinistrament per dur a terme aquesta tasca.

Han sorgit moltes preguntes amb la modalitat del desplaçament del cans: "¿Pueden los perros entrar en una tienda?, ¿Y en el Mercadona?, ¿Y en una tienda de ropa?, ¿Y en un médico?" 

Així que hem après molt de tota la informació que ens han donat per respondre les seves qüestions.

I què passa amb els colors?
Com una persona que no hi veu gens pot identificar un color o un altre si mai no l'ha vist?

Idò una de les formes serà perquè les relacionen amb els sons que senten quan estan en un lloc que està ple dels colors a relacionar (per això, a més d'explicar-nos-ho molt bé, ens ha posat un video).

Després hem separat en dos grups.
A noltros, en primer torn, hem anat amb en Javier al pati a fer jocs de mobilitat.

S'han col·locat per parelles, i un d'ells anava amb els ulls tapats amb un antifaç i l'altre era l'encarregat de guiar-lo.
No penseu que ha estat gens fàcil, deixar-se dur combinava la confiança per part del que duia l'antifaç i saber fer per part del que guiava... Ha hagut qualque "contratemps".

 

 

Després ens ha proposat un altre joc.
Es tractava d'ubicar-se en distància. Sense tenir el referent visual és molt complicat, així que han provat a, amb els ulls tapats, fer tots sols 5 passes endavant, fer la volta i tornar enrera, on l'esperava el seu referent físic (el seu company).

La següent part ha estat a càrrec den Toni.
Hem tornat a la classe i ens ha contat el conte del "Caragol Serafí", però s'han adonat que aquest conte tenia alguna cosa que no és habitual en els contes que tenim a la classe o que contam, un puntets...

A partir d'aquí ha fet una introducció sobre el senyor Braille i ens ha explicat què era i per a què servien aquests puntets.

I què el món on vivim està ple de lletres escrites en Braille, però molts ni ens havíem adonat. A partir d'ara, segur que sí!

I ha arribat l'acomiadament, hem donat les gràcies en Toni i en Javier aquesta sessió tan especial i que esperam poder repetir en un futur!